Gloriós ... i plujós Sant Jaume
El mal temps protagonitza el primer dels dies grans d’Es Castell, però no pot amb la festa
Es Castell ja està de festa. El municipi que veu néixer el primer sol d'Espanya, ahir amagat darrere d'espessos núvols, va sortir al carrer en tromba (mai millor dit) per honrar al seu patró, Sant Jaume, a través de la tradició, del ball, la música i el culte a la pomada, aquesta barreja màgica que ja omple de riures etílics tots els racons de la quarta localitat més poblada de l'Illa, que tot i que a estones es va haver de refugiar a l'aixpluc dels paraigües, no es va deixar vèncer per les inusualment adverses condicions atmosfèriques.
Els aiguats que pel matí esporàdicament queien sobre la plaça Esplanada tallaven la respiració dels que portaven un any esperant aquest dia, temorosos de que aigualissin el retrobament. Poc després de les 10 del matí, Antonio Sanz, el fabioler en la jornada d'ahir, va llançar al vent el conjur melòdic que desfà l'encanteri de la quotidianitat, el primer toc de fabiol, que al matí obre petites esquerdes que es van fent gran fins que al vespre rebenten la caixa de Pandora de la festa.
El pregoner municipal, Diego Pons, passejava pels carrers com el flautista d'Hamelin, convidant als veïns a unir-se a la catarsis festiva, de la mateixa manera que havent dinat, arrencava el replec de la colcada mitja hora abans del previst, recollint pels racons del municipi als caixers i cavallers. L'Ajuntament volia esponjar la festa, donar-li temps per si, com finalment va ocórrer, el cel es decidia a descarregar amb força.
Un quart després de les cinc, quan el replec es lluïa a l'Esplanada i els gegants recorrien els carrers per a gaudi dels nens, un sobtada, encara que no imprevista tromba va propiciar les carreres de la gent, entre divertida i contrariada, l'enfarfec dels genets i la sensació de que s'estava arruïnant la festa. No va ser així.
Pendent del cel, que començava a portar bons presagis, la gent escalfava motors pel plat fort del dia, però abans tocava honrar al sant patró a l'església parroquial del Roser amb les solemnes Completes, preludi religiós de la disbauxa del poble, que entretenia l'espera del jaleo cridant les bondats de ser de Es Castell. Al recinte voltat habilitat pel jaleo ja no hi cabia ni una agulla.
Passaven les vuit quan el jaleo va arrencar. Lluny quedaven les pors de les primeres hores de la tarda i de nou el bot dels cavalls es va desfermar amb la força tel·lúrica d'un terratrèmol, mentre la multitud entrava en trànsit amb la repetitiva sonata de la banda. Tres voltes en que van lluir la caixera batlessa, Maria Coll Cendan i els seus companys de junta. Quedava encara el moment de bogeria de la ‘samba', que omple la plaça de salts, empentes, balls conjunts i exaltacions de l'amistat.
La nit ja ho havia envaït tot i la música també. A l'epicentre de la festa va sonar la de Menú 96 i Fraggels, però de cada bar del poble sorgia amb prou decibels el so d'una festa que, en alguns casos, es va allargar més enllà del que es pot confessar.
Fuente: ultimahora digital
Momple Rent a Car desitja un Glorios Sant Jaume a tots es visitants !!!
Els aiguats que pel matí esporàdicament queien sobre la plaça Esplanada tallaven la respiració dels que portaven un any esperant aquest dia, temorosos de que aigualissin el retrobament. Poc després de les 10 del matí, Antonio Sanz, el fabioler en la jornada d'ahir, va llançar al vent el conjur melòdic que desfà l'encanteri de la quotidianitat, el primer toc de fabiol, que al matí obre petites esquerdes que es van fent gran fins que al vespre rebenten la caixa de Pandora de la festa.
El pregoner municipal, Diego Pons, passejava pels carrers com el flautista d'Hamelin, convidant als veïns a unir-se a la catarsis festiva, de la mateixa manera que havent dinat, arrencava el replec de la colcada mitja hora abans del previst, recollint pels racons del municipi als caixers i cavallers. L'Ajuntament volia esponjar la festa, donar-li temps per si, com finalment va ocórrer, el cel es decidia a descarregar amb força.
Un quart després de les cinc, quan el replec es lluïa a l'Esplanada i els gegants recorrien els carrers per a gaudi dels nens, un sobtada, encara que no imprevista tromba va propiciar les carreres de la gent, entre divertida i contrariada, l'enfarfec dels genets i la sensació de que s'estava arruïnant la festa. No va ser així.
Pendent del cel, que començava a portar bons presagis, la gent escalfava motors pel plat fort del dia, però abans tocava honrar al sant patró a l'església parroquial del Roser amb les solemnes Completes, preludi religiós de la disbauxa del poble, que entretenia l'espera del jaleo cridant les bondats de ser de Es Castell. Al recinte voltat habilitat pel jaleo ja no hi cabia ni una agulla.
Passaven les vuit quan el jaleo va arrencar. Lluny quedaven les pors de les primeres hores de la tarda i de nou el bot dels cavalls es va desfermar amb la força tel·lúrica d'un terratrèmol, mentre la multitud entrava en trànsit amb la repetitiva sonata de la banda. Tres voltes en que van lluir la caixera batlessa, Maria Coll Cendan i els seus companys de junta. Quedava encara el moment de bogeria de la ‘samba', que omple la plaça de salts, empentes, balls conjunts i exaltacions de l'amistat.
La nit ja ho havia envaït tot i la música també. A l'epicentre de la festa va sonar la de Menú 96 i Fraggels, però de cada bar del poble sorgia amb prou decibels el so d'una festa que, en alguns casos, es va allargar més enllà del que es pot confessar.
Fuente: ultimahora digital
Momple Rent a Car desitja un Glorios Sant Jaume a tots es visitants !!!
